Actualitzacions del MFP: Quin és l'estat de la qüestió per a la cultura?
Aquest article és un extracte del número de març de 2026 de Brussels Decoder, la publicació mensual exclusiva per a membres de Culture Action Europe que conté actualitzacions i anàlisis periòdiques sobre la política i la política cultural de la UE (Europa de l'Est). Si voleu rebre actualitzacions periòdiques sobre el MFP i altres desenvolupaments de la política cultural de la UE (Europa de l'Est) en el futur, considereu la possibilitat de fer-vos membre de Culture Action Europe: descobriu tots els avantatges relacionats amb la pertinença aquí.
El Marc Financer Plurianual (MFP) és el proper pressupost a llarg termini de la UE per al període 2028-2034, que donarà forma al futur del finançament de la UE per a la cultura.
1. AgoraEU
- Parlament Europeu
La Comissió CULT ha adoptat el seu dictamen sobre l'informe provisional del MFP del Parlament, dirigit per la Comissió de Pressupostos (BUDG).
El ponent Helder Sousa Silva (PPE, Portugal) impulsa: 1) 12 milions d'euros per a AgoraEU; 2) una nomenclatura pressupostària detallada per a AgoraEU, amb línies i sublínies pressupostàries específiques per a cada capítol (Cultura, MEDIA+ i CERV+), i partides sota cada sublínia; 3) una separació clara entre els components audiovisuals i informatius dins del capítol MEDIA+; 4) una inclusió més forta de l'educació i la cultura al Fons Europeu de Competitivitat (amb una assignació específica i una línia pressupostària) i a Horitzó Europa; 5) ampliar el mecanisme de multes digitals a Erasmus+, proposant que els ingressos de les multes de les grans tecnològiques no només vagin a AgoraEU sinó també a Erasmus+.
Aquesta posició està estretament alineada amb el que Culture Action Europe ha estat defensant. Dit això, el document de CULT continua sent una opinió: la Comissió BUDG té l'última paraula. La votació a BUDG està prevista per al 15 d'abril, seguida d'una votació al ple a Estrasburg el 29 d'abril. Aquest informe és important perquè estableix la posició general del Parlament sobre el MFP: la seva estructura, els seus principis i les xifres de finançament concretes.
Mentrestant, les comissions CULT i LIBE (Llibertats Civils, Justícia i Afers d'Interior) han començat a treballar en l'expedient d'AgoraEU. El 4 de març, l'eurodiputada Emma Rafowicz (S&D, França), coponent d'AgoraEU, va dur a terme una consulta amb xarxes culturals.
Vam presentar la nostra posició i, a partir d'intercanvis posteriors, queda clar que els ponents donen suport en general a les principals peticions: el mecanisme de multes digitals (tot i que actualment s'està desenvolupant una nova clau de distribució, ja que altres programes també competeixen per una quota); l'assignació de capes; un annex detallat; i el reconeixement de la complexitat específica del sector. Hi ha un fort lobby musical que pressiona per accions específiques per al seu sector, tot i que el suport haurà de mantenir-se equilibrat en tots els sectors. L'audiència també va plantejar preguntes dels assistents dels eurodiputats sobre dues qüestions emergents: la IA (el programa hauria d'incloure accions específiques sobre IA i cultura?) i la condicionalitat social: si tindria sentit introduir-la i, si és així, si hauria d'estendre's més enllà de la capes de Cultura al programa en el seu conjunt.
- El Consell
El Consell té previst assolir una "estratègia general parcial" sobre AgoraEU a la reunió del Consell de Cultura del 12 de maig de 2026 i té com a objectiu presentar als ministres un text de compromís gairebé definitiu per a aquella data.
Val a dir que una orientació general parcial no és una posició del Consell completament finalitzada. Reflecteix un acord sobre parts clau d'una proposta, mentre que altres disposicions romanen obertes. Per a un expedient relacionat amb el marc financer financer com l'AgoraEU, això normalment significa que el text està políticament acordat pels ministres, però alguns elements horitzontals o pressupostaris encara poden no haver-se resolt.
El darrer text revisat de la Presidència disponible públicament data del 9 de febrer i està disponible aquí.
Voleu actuar? Escriviu al vostre ministre de finances! Abans de les nostres sis conferències satèl·lit regionals , Culture Action Europe demana als nostres centres regionals de la UE que enviïn cartes als seus ministres de finances nacionals per ajudar a assegurar el finançament de la cultura en el proper pressupost de la UE.
Els ministres de finances tenen un paper central perquè "tenen les regnes" de les xifres i, en última instància, decideixen la mida global del pressupost i les dotacions financeres de cada programa del proper paquet del MFP.
Molts membres de Culture Action Europe ja han escrit als seus ministres de finances. Hauríeu de tornar a escriure? Sí, perquè les decisions encara s'estan prenent. Amb aquesta nova carta, volem cridar l'atenció sobre programes específics i oportunitats concretes per a la cultura dins del proper MFP.
2. Horitzó Europa
La Comissió ITRE (Indústria, Recerca i Energia) del Parlament ha publicat el seu projecte d'opinió sobre el Programa Marc Horitzó Europa.
Un recordatori: la proposta de la Comissió es basa en dos pilars: el Pilar de Competitivitat (amb quatre finestres polítiques: 1) Transició Neta i Descarbonització Industrial; 2) Salut, Biotecnologia, Agricultura i Bioeconomia; 3) Lideratge Digital; 4) Defensa i Espai) i el Pilar de Societat per abordar els reptes socials i donar suport a la Nova Bauhaus Europea. La cultura no es va incloure de manera significativa en cap dels dos , cosa que va impulsar Culture Action Europe i l'Artistic Research Alliance a defensar un component cultural explícit en el Pilar de Societat. El dictamen de la Comissió CULT sobre Horitzó recolza aquesta idea, arribant fins i tot a proposar que el 40% del Pilar de Societat es destini a la cultura (això equivaldria aproximadament a 3 milions d'euros).
L'ITRE, la comissió principal sobre Horitzó, té idees diferents. En el seu esborrany d'informe, el ponent Christian Ehler (PPE, Alemanya) proposa desmantellar completament el pilar de la societat i incorporar-ne el contingut a una cinquena finestra política addicional, "Reptes socials globals", dins del pilar de la competitivitat. Ehler esmenta la cultura com a principi horitzontal a l'article 5: "preveure la integració de les ciències socials, les humanitats i les arts (SSHA) en tots els components del programa, incloses les convocatòries específiques de propostes sobre temes relacionats amb l'SSHA i temes dedicats a les indústries culturals i creatives ". Tanmateix, temem que sense un component estructural dedicat, la cultura corre el risc de diluir-se en prioritats més àmplies.
Juntament amb els seus aliats, CAE està preparant esmenes per als ponents a l'ombra de l'ITRE per tornar a posar la cultura sobre la taula.
3. Plans de col·laboració nacionals i regionals
Els Plans de Partenariat Nacionals i Regionals (PNPR) són el nou instrument a través del qual cada estat membre accedirà al finançament regional de la UE el 2028-2034.
En l'actual MFP, els estats membres gestionen diferents fons estructurals i de cohesió a través de programes operatius separats, cosa que sovint condueix a la fragmentació i la duplicació. El model NRPP està dissenyat per abordar aquest problema: cada país presentarà un pla integrat a la Comissió, combinant inversions de diferents fons en el marc d'una estratègia nacional coherent.
La nova arquitectura es regirà per diversos reglaments. El Fons Europeu de Cohesió Econòmica, Social i Territorial és el reglament general. Estableix el marc del NRPP en si: les normes, les estructures de governança, els calendaris, els requisits de col·laboració i els objectius generals que ha de complir tota la despesa. És l'arquitectura jurídica dins de la qual operen els altres fons.
El Fons Europeu de Desenvolupament Regional i el Fons de Cohesió s'emmarquen en aquesta arquitectura i són la principal eina d'inversió regional (finançament d'infraestructures, innovació i patrimoni) per reduir les disparitats entre regions.
El Fons Social Europeu també es basa en la mateixa arquitectura, però se centra en les persones en lloc dels llocs: ocupació, habilitats, inclusió social i condicions laborals.
Hi ha altres fons, però els que s'enumeren aquí són els més rellevants per a la cultura.
El Parlament Europeu ha començat a establir la seva posició sobre aquests diversos expedients.
El ponent de la comissió CULT, Hélder Sousa Silva (PPE, Portugal), ha preparat un projecte d'opinió sobre el Fons Europeu de Cohesió Econòmica, Social i Territorial. Les comissions responsables són BUDG, REGI i AGRI.
Sousa Silva pretenia ancorar la cultura de manera més destacada en la base jurídica del Fons. Les seves esmenes proposen que els plans PNR «promoguin el paper de la cultura com a bé públic» i «donin suport a les infraestructures culturals, impulsin l'accés a la cultura i reforcin les infraestructures culturals, en particular a nivell local, així com protegeixin i promoguin el patrimoni natural i cultural de la Unió».
Pel que fa als recursos, el text de la Comissió destina el 14% del Fons a objectius socials. El projecte d'opinió de la comissió CULT proposa que, dins d'aquesta dotació, «es dediqui una quantitat adequada a donar suport a la cultura com a mitjà per promoure la cohesió social, la resiliència i la inclusió, així com per augmentar l'atractiu regional i reduir les bretxes entre les regions».
Culture Action Europe dóna suport a l'enfocament de mainstreaming, però una "quantitat adequada" no és suficient: demanem que s'indiqui explícitament una assignació mínima del 2% en el reglament.
El Reglament del Fons Social Europeu proposat per la Comissió té actualment un abast limitat i se centra només en tres temes: la innovació social, la transició demogràfica i les privacions materials.
Al Parlament Europeu, la Comissió EMPL(Ocupació) està liderant l'expedient del FSE, mentre que la Comissió CULT està preparant un dictamen . La ponent de la Comissió CULT, Isilda Gomes (S&D, Portugal), adopta una línia molt favorable a la cultura. En l'esborrany d'opinió, introdueix la cultura com una de les prioritats del FSE i proposa que els estats membres destinin el 7.5% dels recursos del FSE a la cultura.
Culture Action Europe acull amb satisfacció aquesta direcció. També hem presentat esmenes que especifiquen els tipus de mesures culturals que el FSE podria donar suport: millora de les competències, reciclatge professional i aprenentatge permanent; orientació professional i suport a la transició; millora de l'accés a la protecció social; enfortiment de les organitzacions representatives i del diàleg social; llocs de treball segurs i no discriminatoris; i suport a les arts socialment compromeses que promoguin la participació, la inclusió i la construcció de la comunitat.
La Comissió ha publicat conjunts de dades detallats sobre l'aplicació dels fons de cohesió 2021-2027, un regal per als friquis de les dades. A primera vista, la UE tenia previst assignar uns 5.300 milions d'euros , principalment del Fons Europeu de Desenvolupament Regional ( 4.780 milions d'euros), a més dels fons Interreg (0.360 milions d'euros) i el Fons per a una Transició Justa (0.160 milions d'euros). Combinat amb el cofinançament nacional, això eleva la inversió total prevista en cultura a uns 6.960 milions d'euros. L'àmbit 166 , "Patrimoni cultural i serveis culturals", representa aproximadament l'1.36% del finançament total de la cohesió de la UE i aproximadament l'1.26% del finançament total combinat.
Aquest article és un extracte del número de març de 2026 de Brussels Decoder, la publicació mensual exclusiva per a membres de Culture Action Europe que conté actualitzacions i anàlisis periòdiques sobre la política i la política cultural de la UE (Europa de l'Est). Si voleu rebre actualitzacions periòdiques sobre el MFP i altres desenvolupaments de la política cultural de la UE (Europa de l'Est) en el futur, considereu la possibilitat de fer-vos membre de Culture Action Europe: descobriu tots els avantatges relacionats amb la pertinença aquí.
Crèdit de la imatge: Studio Madonna, BEYOND 2025: Being Many | Torí, 2025.