Actualitzacions d'AgoraEU: Què estan preparant el Consell i el Parlament?
Abans de la conversa política sobre l'Acord Cultural per a Europa del 3 de febrer de 2026, dedicada al lloc de la cultura en el proper pressupost de la UE, Culture Action Europe comparteix les darreres actualitzacions sobre les negociacions d'AgoraEU.
Com a recordatori, podeu llegir la nostra anàlisi anterior d'AgoraEU aquí.
El juliol de 2025, la Comissió Europea va proposar el seu proper pressupost a llarg termini de la UE (Marc Financer Plurianual 2028-2034, MFP), que incloïa un nou programa anomenat AgoraEU , que fusionaria els programes Europa Creativa i CERV (Ciutadans, Igualtat, Drets i Valors).
El pressupost total proposat és de 8.6 milions d'euros a preus actuals, estructurat al voltant de tres eixos: Europa Creativa - Cultura, MEDIA+ i CERV+.
Malgrat la fusió, la branca d'Europa Creativa - Cultura sembla haver conservat la seva autonomia. El seu pressupost actual és de 820 milions d'euros , mentre que la proposta el situa en 1.8 milions d'euros a preus corrents, un augment significatiu fins i tot tenint en compte la inflació.
La Comissió Europea va fer la proposta, i el Parlament Europeu i el Consell de la UE, en representació dels governs dels Estats membres, negocien i finalment adopten el pressupost final.
A la pràctica, cada institució assigna l'expedient legislatiu als organismes pertinents, com ara les comissions parlamentàries o els grups de treball del Consell. Aquests organismes elaboren dictàmens i informes, que després es tradueixen en esmenes a la proposta de la Comissió i s'adopten per la institució en conjunt.
Posició del Consell sobre AgoraEU
El text de compromís de la Presidència del Consell del 12 de gener de 2026 , filtrat per Contexte, manté en gran mesura l'estructura tripartida d'AgoraEU; no hi ha grans canvis en aquest sentit.
- Una addició destacable, però, és la introducció d'una definició dels "sectors culturals i creatius" que exclou el sector audiovisual. En paral·lel, el Consell proposa una definició separada per a les "indústries dels mitjans de comunicació", en la qual el sector audiovisual, incloent-hi el cinema i els videojocs, ara s'agrupa juntament amb el periodisme.
A continuació es mostren les definicions tal com figuren al text del Consell:
«Sectors culturals i creatius» vol dir els sectors dedicats a la creació, producció, difusió i preservació —a través de diversos mitjans i a través de múltiples formats— d'obres i expressions culturals i artístiques, entre d'altres, en arts escèniques (com ara teatre i dansa), literatura i edició de llibres, música, arts visuals, patrimoni cultural tangible i immaterial, arquitectura, arxius, biblioteques i museus, artesania i disseny (inclòs el disseny de moda).
«Indústries dels mitjans de comunicació» vol dir els sectors les activitats dels quals inclouen la creació, distribució i promoció d'obres audiovisuals, com ara pel·lícules, sèries, documentals, videojocs, contingut multimèdia i realitat immersiva, així com de contingut periodístic ofert al públic. Aquestes obres i continguts es poden lliurar per qualsevol mitjà o plataforma tècnica, inclosa l'exhibició teatral, la radiodifusió i la radiodifusió, la publicació impresa i en línia, i els serveis digitals.
Entenem la lògica que hi ha darrere d'aquesta separació. Segons la nova estructura del programa, el sector audiovisual es troba a la secció MEDIA+ juntament amb l'objectiu Notícies. El Consell sembla que intenta traçar una línia més clara: la secció Europa Creativa - Cultura donaria suport als "sectors culturals i creatius", mentre que MEDIA+ donaria suport a les "indústries dels mitjans de comunicació".
Tanmateix, aquest matrimoni concertat no hauria de conduir a una comprensió estreta dels sectors culturals i creatius que exclogui completament la creació audiovisual. El cinema, les sèries, els documentals i els videojocs no són només indústries; també són formes d'expressió artístiques i culturalment significatives.
La redacció també corre el risc de crear noves ambigüitats. La definició d'"indústries dels mitjans de comunicació" fa referència a la distribució a través de "l'exhibició teatral" i "l'edició impresa i en línia", que coincideix amb àrees que comunament s'entenen com a part de les arts escèniques i l'edició.
Les definicions proporcionades pel Consell necessiten més aclariments. Tal com estan redactades, corren el risc d'afegir confusió precisament on el text pretén proporcionar claredat operativa.
- Pel que fa a la branca de Cultura, els canvis proposats pel Consell als seus objectius són marginals. Principalment, n'afinen i aclareixen la redacció, però no afegeixen nous objectius.
- El Consell presta més atenció a un tema Culture Action Europe marcat anteriorment: el futur dels punts de programa (ara anomenats punts de programa Europa Creativa). A la proposta de la Comissió, els punts de programa s'esmenten com a prioritat horitzontal (Article 10), però el seu finançament no està clar. Actualment, les oficines estan finançades pel programa Cross-Seccapítol jurídic, que està absent de la nova estructura d'AgoraEU. El Consell proporciona referències més detallades a les oficines a l'article 10 i afegeix una menció al considerant 36 sobre "recursos adequats per a les Taules de Programa o els seus equivalents dins del Programa." Tot i això, la pregunta central continua sense resposta: en quina línia s'ubicaria aquest finançament?
- Pel que fa a la participació de tercers països, el Consell proposa un canvi de terminologia: els «països associats» es convertirien en «països participants», és a dir, estats no pertanyents a la UE que poden unir-se al programa en condicions específiques (per exemple, Moldàvia or Ucraïna). La participació requereix la conclusió i la ratificació d'un acord amb la UE, una harmonització jurídica prèvia i una contribució financera.
El Consell afegeix un plantejament més prudent: la nova redacció suggereix que la participació de tercers països hauria de «garantir la protecció dels interessos financers i de seguretat de la Unió» (considerant 36a).
Per a MEDIA+, la participació en l'objectiu de Notícies requeriria que el país adaptés la seva legislació a la Llei europea de llibertat dels mitjans de comunicació.
Finalment, el text reitera que les entitats de tercers països no participants només poden rebre finançament excepcionalment i han de sufragar els seus propis costos. Això continua sent delicat en certs contextos, per exemple, en projectes europeus que aborden llegats colonials, on demanar als socis dels països afectats que s'autofinancin pot reforçar el desequilibri que el projecte pretén qüestionar.
- El Consell va reintroduir una Comissió del programa (un òrgan compost per representants de 27 estats membres que assisteix i dóna suport a la Comissió Europea i emet un dictamen sobre els programes de treball anuals d'Europa Creativa) amb la possibilitat de configuracions específiques per a cada capítol.
- Pel que fa al finançament d'AgoraEU, el Consell esborrany de caixa de negociació encara no inclou xifres concretes del programa. Es preveu que els treballs continuïn sota la Presidència xipriota.
- El Consell va romandre sorprenentment en silenci sobre l'absència de línies de finançament sectorials a AgoraEU (per exemple, per a música, llibres, etc.), i no va esmentar la necessitat d'incloure un annex que especifiqués les línies de finançament del programa.
En general, la posició del Consell sobre AgoraEU i, en particular, sobre el capítol Cultura d'Europa Creativa, preserva en gran mesura l'statu quo, amb només ajustaments marginals. Diverses qüestions importants romanen sense resposta, i la posició del Consell sobre el pressupost del programa encara no està clara. El Consell sol adoptar una postura més frugal en les negociacions pressupostàries, atès que el Marc Financer Plural (MFP) està finançat per les contribucions dels Estats membres.
La posició del Parlament Europeu
Hi ha dos fitxers a tenir en compte: l' informe provisional del MFP i l' informe d'AgoraEU.
L'informe provisional del Marc Financer Plural (MFP) està dirigit per la Comissió de Pressupostos (BUDG). Exposa la posició del Parlament sobre l'arquitectura general i els principis del proper MFP, juntament amb les principals xifres pressupostàries. En el seu esborrany , el Parlament proposa 880 milions d'euros addicionals per a AgoraEU, però encara no està clar com es distribuiria aquest augment entre els aspectes del programa.
Mentrestant, la Comissió de Cultura i Educació (CULT, ponent: Helder Sousa Silva, PPE, PT) ha presentat el seu projecte d'opinió sobre l'informe provisional del MFP de BUDG . En aquest, Sousa Silva proposa augmentar el pressupost d'AgoraEU a 12 milions d'euros a preus del 2025 i subratlla la necessitat d'una assignació clara i una nomenclatura pressupostària detallada dins de cada capítol d'AgoraEU. També demana una separació clara entre els objectius audiovisuals i informatius dins de MEDIA+. L'informe emfatitza la necessitat d'una integració més forta de l'educació i la cultura a la rúbrica 2 "Competitivitat, prosperitat i seguretat" del MFP, ja sigui mitjançant clústers dedicats o sinergies més fortes.
Paral·lelament, altres grups polítics estan presentant les seves pròpies esmenes a l'informe d'opinió del CULT. Els Verds, per exemple (ponent a l'ombra: Diana Riba i Giner, Verds/ALE), proposen 17.5 milions d'euros per a AgoraEU. També demanen que s'assigni un 2% per a la cultura en els Plans de Partenariat Nacional i Regional, i que la recerca, la innovació i la competitivitat en els sectors culturals i creatius rebin suport a través del Fons Europeu de Competitivitat i Horitzó Europa, una proposta que Culture Action Europe recolza fermament i anima altres eurodiputats a recolzar.
Tot i que l'opinió de CULT sobre l'esborrany d'informe provisional del MFP de BUDG encara no està finalitzada, la direcció és clara: ambicions de finançament més fortes, una assignació més clara i la integració de la cultura. L'esborrany encara es debatrà a la comissió abans de la votació final sobre l'opinió de CULT, després de la qual dependrà de BUDG decidir quines propostes es tiren endavant finalment.
Es preveu que l'informe provisional del Marc Financer Financer s'adopti el 8 d'abril de 2026 al Parlament de Budget i que després se sotmeti a votació en sessió plenària a Estrasburg al maig. El text adoptat en sessió plenària constituirà el mandat del Parlament Europeu per a les negociacions amb el Consell.
Finalment, el Parlament Europeu ha començat a treballar de manera substancial en l'expedient AgoraEU. CULT i la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors (LIBE) lideren el procés, amb Emma Rafowicz (S&D, França) com a coponent de CULT i Alice Kuhnke (Verds/EFA, Suècia) com a coponent de LIBE. Emma Rafowicz ha parlat públicament en diverses ocasions sobre la necessitat de preservar un enfocament sectorial dins de la branca de Cultura.
Els relators ombra de CULT són: Zoltán Tarr (PPE, Hongria), Diana Riba i Giner (Verds/ALE, Espanya), Birgitte van den Berg (Renew, Països Baixos), Mario Furore (Esquerra, Itàlia), Catherine Griset (PfE, França), Ivaylo Valchev (ECR, Bulgària), Zsuzsanna Borvendég (ESN, Hongria).
Segons la informació preliminar, es preveu que l'esborrany d'informe es presenti a CULT els dies 3 i 4 de juny de 2026. La data límit per presentar esmenes és l'11 de juny de 2026. Actualment s'espera una votació en comissió a l'octubre, seguida d'una votació en sessió plenària a l'octubre o novembre.
En aquesta fase, Culture Action Europe reitera les nostres demandes clau :
- assegurar una clara identificació de cada capítol;
- mantenir un enfocament sectorial equilibrat en la branca de Cultura, que abasti no només els llibres, la música i l'arquitectura, sinó també les arts escèniques, les arts visuals, l'artesania i el disseny;
- crear un sistema de resposta ràpida per protegir la llibertat artística i donar suport als artistes en risc, i introduir un sistema accelerat de microbeques per a sol·licitants per primera vegada, artistes emergents i arts socialment compromeses;
- garantir la condicionalitat social i una remuneració justa en el marc del finançament simplificat proposat a AgoraEU, vinculant possiblement el Reglament a la Carta dels Artistes de la UE;
- aclarir el finançament de les Taules de Programes, no només el seu paper.
Culture Action Europe demana a les organitzacions de la societat civil que continuïn implicades i contactin amb els ponents i els ponents a l'ombra per garantir que AgoraEU estigui dissenyada en el millor interès del sector cultural.
La informació d'aquest article és correcta a data del 2 de febrer de 2026, però reflecteix un procés de negociació en curs que està subjecte a canvis.