Cultura i seguretat | Cap a la brúixola cultural: un pla sectorial

Aquest informe sobre Cultura i Seguretat (Capítol 9) ha estat editat i coordinat per Culture Action Europe i forma part de 10 informes polítics del document de debat " Towards the Culture Compass: A Sector Blueprint " publicat per Culture Action Europe. Llegiu el Sector Blueprint per descobrir altres informes sobre:

• Llibertat Artística
• Les condicions de treball
• Recerca Artística, Cultura i Innovació
• Relacions Culturals Internacionals
• Cultura i Salut i Benestar
• Cultura i Sostenibilitat
• Participació cultural
• Accés a l'educació cultural i artística
• Cultura i Digital

descarrega el pla del sector

Context

La invasió a gran escala i no provocada d'Ucraïna per part de Rússia va trencar els supòsits sobre la seguretat europea i va exposar la manca d'una Unió Europea de Defensa. La guerra entre Israel i Gaza va posar de manifest encara més les divisions entre els estats membres a l'hora de respondre a les atrocitats. Al mateix temps, els canvis en les relacions transatlàntiques sota la nova administració Trump subratllen una dura veritat: Europa no pot externalitzar la seva autonomia estratègica ni confiar indefinidament en les garanties de seguretat dels EUA.

Això porta Europa a desenvolupar les seves pròpies capacitats de defensa, des del Llibre Blanc per a la Defensa Europea fins al Pla ReArm Europe — Readiness 2030. El debat sobre la seguretat a Europa també s'ha ampliat. Juntament amb la defensa i la ciberseguretat, les institucions ara emfatitzen la resiliència social, la robustesa democràtica i la preparació. L' Estratègia de la Unió per a la Preparació (2025) de la Comissió i l' Informe Niinistö sobre la Preparació vinculen explícitament les amenaces híbrides i la desinformació amb la cohesió social. S'espera que el proper Escut Europeu per a la Democràcia se centri en polítiques per combatre la interferència estrangera, preservar la justícia i la integritat de les eleccions, donar suport als mitjans de comunicació i als periodistes independents, així com protegir la societat civil. Tanmateix, el paper de la cultura encara no s'ha reconegut en els documents estratègics relacionats amb la seguretat i la resiliència europees.

Els adversaris d'Europa utilitzen activament la cultura com a arma . Els règims autoritaris no tracten la cultura com a "poder tou", sinó simplement com a poder. El 2024, les investigacions informen que Rússia va destinar més de 1 milions d'euros a propaganda a través de la cultura i els mitjans de comunicació el 2024 (mentre que el pressupost d'Europa Creativa va ascendir a 335 milions d'euros el 2024). Això revela el fort desequilibri entre la inversió limitada de la UE en cultura, que pretén defensar la democràcia i la cohesió social, i les estratègies agressives de les autocràcies que busquen instrumentalitzar la cultura. La guerra de Rússia contra Ucraïna té una clara dimensió cultural: els llocs culturals i patrimonials són atacats deliberadament, les comunitats són desplaçades, cosa que soscava la memòria, la identitat i la llengua. A 25 d'agost de 2025 , 1553 llocs del patrimoni cultural i 2388 instal·lacions d'infraestructura cultural han estat danyades o destruïdes a Ucraïna a causa de l'agressió russa.

Els Instituts Confuci de la Xina són vistos com a instruments d'influència xinesa i han plantejat preocupacions per promoure narratives alineades amb Pequín, operar sota acords opacs amb les institucions amfitriones i potencialment soscavar la llibertat acadèmica i l'autonomia institucional.

Això també planteja una pregunta important: hem de limitar aquells exemples d'expressió artística que difonen explícitament o implícitament narratives malignes i antidemocràtiques, i hi ha alguna manera creïble d'identificar-les? Fins on hem d'arribar a l'hora de "tolerar els intolerants"? També hi ha la por que posicionar la cultura com a part de la seguretat serveixi un altre exemple d'instrumentalització de la cultura i, encara més, converteixi la cultura en contrapropaganda.

A això diem que la cultura enforteix la resiliència mobilitzant les comunitats i reconstruint la confiança. Les arts, com a àmbit on les expressions es poden compartir lliurement entre cultures i contextos, a través de formes i llengües que ressonen universalment, fins i tot quan estan arrelades en 30 tradicions específiques, proporcionen una base sòlida per a la cohesió social. Invertir en una producció cultural robusta i independent arrelada en valors democràtics i desenvolupada a través de la cooperació europea transfronterera és una defensa estratègica contra les amenaces híbrides. Això no significa prescriure la producció de contingut específic, sinó donar als artistes els mitjans per treballar amb qualsevol forma i contingut cultural democràtic que considerin oportú (vegeu el capítol sobre la Llibertat Artística del Pla). La salvaguarda és el principi de plena competència: un ecosistema divers d'institucions independents i esquemes de finançament que assignen recursos públics sense dictar les opcions artístiques. Per tant, preservar l'autonomia de les organitzacions culturals és una condició prèvia per a qualsevol agenda de cultura i seguretat.

En aquest context, garantir la mobilitat i la protecció dels professionals culturals i creatius és una qüestió de resiliència estratègica. Les barreres a la mobilitat soscaven la col·laboració transfronterera essencial per a l'intercanvi cultural democràtic. Alhora, els artistes en risc, que sovint són objectiu precisament per l'impacte social de la seva obra, necessiten un suport estructural específic. Permetre el seu moviment segur i la seva pràctica contínua ajuda a sostenir els ecosistemes culturals que donen suport a societats obertes i democràtiques.

Propostes

• Reconèixer la participació cultural com un pilar estratègic de l'Escut Europeu per a la Democràcia per combatre la desinformació i la manipulació, alhora que promoure els valors democràtics.
• Garantir un finançament dedicat a la participació cultural i la creació de contingut europeu en el marc del pilar «Participació democràtica i estat de dret» dins de la branca CERV+ del programa AgoraEU.
• Exigir un etiquetatge clar del contingut generat per IA i dels deepfakes d'acord amb l'article 50(4) de la Llei d'IA, i exigir una divulgació més granular i transparent de les fonts de dades de formació per evitar la integració de narratives autoritàries en els sistemes d'IA.
• Assignar el 2% dels actius congelats de Rússia a la recuperació cultural d'Ucraïna.
• Integrar la cultura en els marcs de seguretat, preparació i resiliència de la UE i en la política de salut mental de la UE per tal de donar suport a la confiança cívica, la mobilització ciutadana i una narrativa europea compartida.
• Facilitar la mobilitat cultural millorant la implementació del Codi de Visats Schengen. Les normes Schengen haurien de tenir en compte millor les condicions laborals específiques dels artistes i treballadors dels sectors culturals i creatius, com ara els ingressos irregulars, els contractes atípics i les invitacions amb poc preavís. S'hauria d'establir un programa de formació centralitzat i a llarg termini per al personal dels consolats, les ambaixades i les agències de visats externes per conscienciar sobre aquestes realitats específiques del sector i garantir l'aplicació coherent del Codi de Visats. Cal garantir una major flexibilitat en la documentació acceptada (cartes de garantia o subvencions de projectes com a prova de recursos) per donar suport a la mobilitat en els sectors culturals i creatius.
• Establir un programa pilot de la UE específic per a artistes i treballadors en risc i desplaçats dels sectors culturals i creatius en el marc del Programa de Projectes Pilot i Accions Preparatòries. Basant-se en el model del Programa de beques pilot de la UE SAFE per a investigadors en situació de risc, el programa hauria de proporcionar subvencions i suport coordinat a les persones afectades per guerres, emergències climàtiques i altres danys sistèmics.
• Incloure la cultura com a objectiu independent a l'Agenda de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides posterior al 2030, i posicionar-la com a pilar central del desenvolupament sostenible a llarg termini i l'estabilitat global. Més enllà de les seves contribucions a la sostenibilitat ambiental, reconèixer la cultura d'aquesta manera reforçaria el seu paper en la promoció de la cohesió social, la lluita contra la polarització i l'enfortiment de la resiliència de les comunitats.

Brúixola cultural per a Europa

La Brúixola Cultural per a Europa, publicada per la Comissió Europea el novembre de 2025, no inclou cap capítol ni subsecció dedicada a la cultura i la seguretat. A la secció 6 (Una UE que defensa les relacions i les associacions culturals internacionals), no obstant això, reconeix la importància de la cultura tant interna com externament com a facilitador de la pau i de la construcció de ponts entre les persones. En aquest context, s'anuncia una actualització de l'Estratègia de la UE de 2016 sobre les relacions culturals internacionals i també es fa referència als diversos perills als quals s'enfronta el patrimoni cultural, com ho exemplifica la guerra d'agressió russa contra Ucraïna.

La Brúixola Cultural va acompanyada d'un projecte de Declaració Conjunta titulada " Europa per la Cultura - Cultura per a Europa " que serà acordada i signada per la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la UE. L'article 10 de l'esborrany actual es compromet a " millorar la cooperació en la preparació per a crisis i integrar la cultura i el patrimoni cultural en la planificació de la seguretat i la preparació per a crisis, la gestió de crisis i riscos, la reconstrucció posterior a les crisis, la recuperació i els processos de construcció de la pau ".