Competir per crear: com el pressupost de la UE està perjudicant les indústries creatives

La UE afirma que el seu proper pressupost 2028-2034 (Marc Financer Plurianual, MFP) girarà al voltant de la competitivitat, la innovació i les empreses. Una anàlisi més detallada, però, revela que els nous plans pressupostaris per al Fons Europeu de Competitivitat semblen ignorar el valor econòmic i l'impacte de les indústries creatives, un sector que genera fins a 11 € del PIB per cada € invertit.

Aquest tema reobre un debat recent en política cultural: la cultura s'hauria de tractar principalment com un sector econòmic que requereix eines dedicades orientades al mercat, o subvencionada com un bé públic, com l'educació o la sanitat? Com ​​mostra un informe recent de la UNESCO , els incentius fiscals fan que els governs actuïn com a facilitadors del mercat que redueixen el risc i les barreres financeres per a la inversió privada. Aleshores, el mercat dicta la producció cultural i com de diversa pot ser. En canvi, la despesa pública directa finança béns culturals amb valor social i cultural que els mercats normalment no produiran per si sols.

A Culture Action Europe, hem exposat el nostre argument a l' informe sobre l'estat de la cultura i a "Towards the Culture Compass: a Sector Blueprint" : la cultura és un bé públic que necessita suport públic, com a mínim el 2% del proper pressupost de la UE, incloent-hi un programa AgoraEU sòlid i prioritats culturals en altres programes de finançament de la UE.

Però en la realitat política de la UE, aquests dos enfocaments no sempre són mútuament excloents. Retòricament, AgoraEU es refereix tant al "valor intrínsec i artístic" dels sectors culturals i creatius com a les seves "contribucions socials i econòmiques extrínseques, incloent-hi [...] el creixement i la creació de llocs de treball, la competitivitat, la creativitat i la innovació". Al final, fins i tot les convocatòries de finançament més orientades a la indústria s'avaluen mitjançant indicadors que rastregen l'accés, la participació i la diversitat cultural i lingüística. El suport a les indústries creatives sovint s'emmarca menys com la correcció de "fallades del mercat" i més com la millora de l'ecosistema que permet que la cultura circuli i arribi a públics a través de les fronteres.

Si bé les indústries creatives no poden ser l'única lent de la política cultural de la UE, i si bé la cultura no hauria de demostrar beneficis econòmics per merèixer suport, els emprenedors creatius —des de llibreries i dissenyadors fins a companyies musicals independents i sales de concerts— proporcionen la manera més immediata d'accedir i participar en la vida cultural per a milions d'europeus.  

Una altra raó per mantenir les indústries creatives al centre de les discussions pressupostàries és la necessitat de reduir la dependència de la tecnologia americana i promoure alternatives fiables, descentralitzades i orientades a la comunitat a les plataformes de mitjans de comunicació i entreteniment.

Tanmateix, AgoraEU per si sola no pot proporcionar tot el suport que necessita un ecosistema creatiu. El programa funciona principalment a través de la lògica de projectes de cooperació transfronterera i intercanvi cultural, en lloc de mitjançant garanties de préstecs, suport de capital o incubació d'empreses emergents.  

Encara més, ens va sorprendre veure que la proposta de la Comissió Europea per al nou pressupost de la UE va revertir altres eines que donaven suport a la dimensió econòmica de les indústries creatives, la digitalització i l'accés al finançament. 

La manca de finançament dedicat a les indústries creatives no només podria erosionar les iniciatives reeixides existents, sinó que també podria empènyer les activitats orientades al mercat a una competència innecessària amb projectes culturals per l'escàs finançament d'AgoraEU. Això és especialment preocupant en un moment en què la cultura també va ser exclosa de la propera proposta d'Horitzó Europa per a la recerca i la innovació. Culture Action Europe, juntament amb socis de l'Artistic Research Alliance, ha estat defensant la reincorporació de la cultura a Horitzó Europa i ha proposat les esmenes pertinents als membres del Parlament Europeu.

Què ha passat?  

El suport dedicat a les indústries creatives és pràcticament inexistent en el Fons Europeu de Competitivitat proposat per al període 2028-2034.

Avui dia, la UE finança les indústries creatives a través de diversos programes. El Programa del Mercat Únic dóna suport a la col·laboració transfronterera i al desenvolupament empresarial en sectors que van des de la moda fins al disseny de mobles (segons les estimacions de Culture Action Europe, hi ha almenys 8 milions d'euros pressupostats des del 2021 a través del Projecte de col·laboració WORTH ). També hem identificat almenys 11 milions d'euros per a la digitalització del patrimoni cultural a través de les convocatòries del Programa Europa Digital. Entre d'altres, finança Europeana , l'espai europeu de dades per al patrimoni cultural, que proporciona accés en línia a més de 50 milions d'artefactes culturals digitalitzats.

Una altra oportunitat clau són les garanties de préstecs per a empreses creatives. El 2016, la Comissió Europea i el Fons Europeu d'Inversions van llançar el Mecanisme de Garantia per als Sectors Culturals i Creatius en el marc d'Europa Creativa. Les pimes creatives sovint tenen dificultats per accedir a préstecs bancaris per al desenvolupament empresarial perquè no tenen garanties convencionals, els seus actius són en gran part intangibles i es perceben com a prestataris de més risc. El Mecanisme de Garantia va proporcionar garanties financeres als bancs, reduint el risc de préstecs a empreses creatives. En el cicle pressupostari actual, aquest règim es va integrar a InvestEU. 

Segons l' informe d'avaluació recent , el Mecanisme de Garantia per als Sectors Culturals i Creatius va ser un programa reeixit: la seva aplicació s'ha qualificat d'"impressionant" . Amb les garanties de la UE de 180 milions d'euros, el 2020 havia ajudat a mobilitzar més d'1.8 milions d'euros en préstecs, superant amb escreix l'objectiu inicial de 600 milions d'euros, i es calcula que havia donat suport a 59,533 llocs de treball. El rendiment dels préstecs també va ser sòlid. Amb un 1.1%, les taxes de morositat van ser comparables a les d'altres sectors. Els sectors audiovisual i multimèdia van representar el 44% dels préstecs recolzats, però altres sectors, com ara la música, les arts escèniques i els videojocs, també se'n van beneficiar.

En la seva proposta per al pressupost de la UE 2028-2034, la Comissió Europea agrupa les activitats que actualment es duen a terme en el marc de 14 programes, inclosos el Programa Europa Digital, el Programa Mercat Únic i InvestEU, en un únic Fons Europeu de Competitivitat amb una dotació indicativa de 234.3 milions d'euros a preus actuals.

El Fons s'organitza al voltant de quatre finestres polítiques:  

A més d'aquestes finestres, la proposta estableix 11 milions d'euros per a suport transversal: l'instrument InvestEU i una eina anomenada «Assessorament de projectes» que proporcionarà serveis d'assessorament en inversions, assessorament empresarial i acceleració. En la redacció actual, aquests 11 milions d'euros estan destinats a donar suport als objectius de les quatre finestres polítiques principals, i sembla poc probable que sectors fora d'aquest àmbit puguin beneficiar-se'n.  

El que destaca és el poc espai estructural que la proposta legal dóna a les indústries creatives. Només apareixen una vegada, a la finestra de Lideratge Digital: "Suport a les indústries culturals i creatives, complementant el programa AgoraEU". No obstant això, en dures negociacions pressupostàries, el Consell ja ha eliminat aquesta referència de les seves últimes esmenes a AgoraEU (mitjans de gener de 2026).

L'absència de referència a les indústries creatives a la base jurídica del Fons també debilita l'accés a una altra eina clau: les garanties de préstecs per a empreses creatives. 

Com s'ha esmentat anteriorment, el Mecanisme de Garantia dels Sectors Culturals i Creatius es va integrar a InvestEU en l'actual MFP. No hi ha disponible públicament un desglossament pressupostari detallat de la garantia de la cartera del sector cultural i creatiu d'InvestEU. Tanmateix, basant-se en els imports de les garanties signats amb intermediaris financers en el marc del producte de garantia dels sectors culturals i creatius, el total arriba aproximadament a 366 milions d'euros a 31 de desembre de 2024.

En la proposta 2028-2034 de la Comissió, InvestEU es troba dins del Fons Europeu de Competitivitat. En el projecte de Reglament, l'Instrument InvestEU s'emmarca, en primer lloc, com una eina d'execució per a les quatre finestres polítiques del Fons. El considerant 74 deixa la porta oberta perquè altres sectors es beneficiïn de l'Instrument InvestEU, però amb una condició: la provisió dels passius financers ha de ser pagada per aquests altres programes.

La proposta de Reglament AgoraEU confirma aquesta lògica: si AgoraEU fa ús de l'instrument InvestEU del FCE, proporcionarà «la provisió per a la garantia pressupostària i el finançament dels instruments financers» ( article 15 ).

Recapitulem el que està passant: les indústries creatives no es poden beneficiar d'InvestEU si AgoraEU no proporciona les garanties de la seva pròpia dotació. En altres paraules, els responsables polítics estan eliminant gradualment un fons dedicat a les garanties de préstecs culturals i creatius i traslladant la responsabilitat a AgoraEU. 

On es finançaran, doncs, les indústries creatives, especialment pel que fa a la digitalització, el suport a les empreses i el desenvolupament del mercat? De moment, donada la posició del Consell, no veiem cap ganxo clar que permeti a les indústries creatives beneficiar-se del Fons Europeu de Competitivitat, tot i que aquest "absorbeix" pràcticament gairebé 400 milions d'euros que actualment donen suport a les indústries creatives.

L'absència d'indústries creatives del Fons Europeu de Competitivitat s'agreuja per l'omissió de la cultura del nou programa Horitzó Europa proposat . La recerca relacionada amb la cultura ja no es presenta com un component estructural dedicat, comparable a l'actual Clúster 2.

La proposta d'Horitzó Europa també elimina una referència clara a l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT). L'EIT pretén connectar millor les empreses, l'educació i la recerca (l'anomenat "triangle del coneixement") a través de Comunitats de Coneixement i Innovació temàtiques, inclosa una centrada en la Cultura i la Creativitat.

A la pràctica, ofereix una àmplia gamma de suport, des del finançament de mòduls universitaris de màster i doctorat en les indústries creatives (desenvolupats en col·laboració amb representants de la indústria) fins a l'oferta de beques per a l'entrada al mercat i l'escalada, així com assessorament estratègic i assessorament per a projectes d'innovació en fase inicial. 

Segons la nova proposta Horitzó Europa , el futur de l'EIT continua sent incert, i amb ell, el futur de la Comunitat de Coneixement i Innovació de Cultura i Creativitat.

Què es pot fer?

Si bé les indústries creatives poden contribuir clarament a totes les finestres polítiques del Fons Europeu de Competitivitat , des de la descarbonització fins a la salut, suggerim donar-los una llar clara i un paper més important en el marc de la finestra de Lideratge Digital. Culture Action Europe proposa afegir sis objectius per a les indústries creatives a la base jurídica del Fons:

• promoure l'adopció de tecnologies digitals ètiques i centrades en les persones en les indústries creatives; 

• mantenir i desenvolupar l'espai comú europeu de dades per al patrimoni cultural; 

• donar suport a la digitalització i la digitalització del patrimoni cultural; 

• ajudar les pimes creatives a desenvolupar i escalar models de negoci innovadors; 

• millorar l'accés als mercats globals per a les pimes creatives; 

• proporcionar finançament i suport empresarial a les pimes creatives perquè creixin de manera sostenible. 

Aquests canvis també s'haurien de reflectir en els articles que defineixen l'estructura, la governança i les línies pressupostàries del Fons (en particular, els articles 1, 3 i 83).  

Ara és el moment de mobilitzar el Parlament Europeu, que està preparant la seva posició sobre el Fons Europeu de Competitivitat . La Comissió ITRE (Indústria, Recerca i Energia) n'està al capdavant, amb Christian Ehler (PPE, DE) i Dan Nica (S&D, RO) com a coponents.

El Consell ha suprimit la referència als sectors culturals i creatius, però el Parlament encara la pot restablir i implantar les indústries creatives amb més fermesa en el Fons Europeu de Competitivitat. 

Es preveu que a mitjans de març, la Comissió ITRE publiqui el seu esborrany d'informe sobre el Fons Europeu de Competitivitat. La data límit perquè els membres de la Comissió ITRE (ponents a l'ombra) presentin esmenes és el 21 d'abril, seguit del 24 d'abril com a data límit perquè altres comissions presentin les seves aportacions. La Comissió de Cultura i Educació no emet un dictamen sobre el Fons Europeu de Competitivitat, per la qual cosa les demandes del sector cultural hauran de arribar principalment a través de la Comissió ITRE i de les altres comissions que redactin opinions.

Està previst que la comissió ITRE voti provisionalment a favor de l'informe el 10 de setembre de 2026. 

Culture Action Europe, juntament amb altres socis afins de l'Artistic Research Alliance, demana al Parlament Europeu que reconegui les indústries creatives com un sector que hauria de rebre suport del Fons Europeu de Competitivitat en el marc de la finestra de Lideratge Digital. 

Paral·lelament, demanem als estats membres que, mentre continuen negociant el Fons Europeu de Competitivitat, restableixin i reforcin el lloc de les indústries creatives perquè no quedin excloses de les prioritats o dels instruments d'execució del Fons. 

Crèdit de la imatge: Nika