Multes digitals per finançar la cultura: Actuarà el Parlament?
Si us demanessin que nomenéssiu un desig de Cap d'Any per al sector cultural europeu el 2026, quin seria? Hi ha nombrosos candidats, des d'una renda bàsica per als artistes fins a governs que salvaguarden la llibertat artística. A Culture Action Europe, destaca un desig per al 2026: utilitzar les multes digitals per finançar la cultura.
El 2026, la UE continuarà les negociacions sobre el seu proper pressupost de set anys, el Marc Financer Plurianual (MFP) 2028-2034. A primera vista, les perspectives de finançament cultural en aquest pressupost semblen prometedores. La Comissió Europea ha proposat un nou programa paraigua, AgoraEU, per donar suport a la cultura, els mitjans de comunicació i la societat civil. El seu pressupost total proposat és de 8.6 milions d'euros, inclosos 1.8 milions d'euros per a la part d'Europa Creativa - Cultura i 3.2 milions d'euros per a la part de MEDIA+.
Això representa una duplicació de l'actual Programa Europa Creativa 2021-2027, o un augment del 71% ajustat a la inflació. A més, el Parlament Europeu ha presentat una proposta (encara no aprovada) per augmentar el pressupost d'AgoraEU en 880 milions d'euros.
Tanmateix, aquestes xifres són políticament fràgils. Els estats membres examinaran cada euro, ja que el pressupost de la UE es finança principalment amb contribucions nacionals. Malgrat l'aparent duplicació, l'escala del finançament de la UE per a la cultura continua sent modesta, sobretot quan molts governs estan retallant la despesa. 1.8 milions d'euros per a cultura durant set anys equivalen a aproximadament 260 milions d'euros anuals. En comparació, la despesa anual de la Biblioteca Nacional de França el 2024 va ser de 254 milions d'euros.
Tot i que tots els programes demanen més diners i els estats membres són reticents a augmentar les seves contribucions, la veritable pregunta és: d'on sortiran els diners?
La idea que proposa Culture Action Europe és simple: sempre que la Comissió Europea multe les grans empreses tecnològiques, assegureu-vos que aquestes multes complementin el pressupost d'AgoraEU. La Llei de serveis digitals, la Llei de mercats digitals i la Llei d'IA permeten a la Comissió Europea imposar multes a les empreses tecnològiques per incompliment de la regulació digital de la UE. Un exemple recent és la multa de 120 milions d'euros imposada a X per incomplir les seves obligacions de transparència en virtut de la Llei de serveis digitals.
Per què creiem que utilitzar multes digitals per finançar la cultura és una bona idea? Aquests són els nostres arguments:
- No costarà res als estats membres. No haurien d'aportar res més. La UE ja està imposant multes a les grans tecnològiques, utilitzant procediments que ja estan plenament implementats.
El 2025 es van imposar les primeres multes en virtut de la Llei de mercats digitals: 500 milions d'euros per a Apple i 200 milions d'euros per a Meta. Actualment hi ha procediments addicionals de la Comissió en curs en virtut de la Llei de mercats digitals i la Llei de serveis digitals. Sense perjudici de les negociacions sobre el paquet Òmnibus digital, la Llei d'IA serà plenament aplicable a partir del 2 d'agost de 2026. Si aquestes multes es poguessin redirigir per donar suport als creadors europeus, la suma total en joc podria arribar a diversos milers de milions d'euros.
A diferència d'altres mecanismes de redistribució, com ara les contribucions financeres de les plataformes de streaming en virtut de la Directiva de serveis audiovisuals, canalitzar les multes digitals a la cultura no requeriria assignar nous organismes ni fer canvis administratius importants. El procés ja hi és; simplement necessita una decisió política clara per dirigir els fons on puguin tenir el màxim impacte.
- Ja hi ha un precedent.La idea d'utilitzar multes per complementar programes no és nova. En l'actual MFP 2021-2027, la UE va establir un mecanisme que dirigia les multes de competència a impulsar set programes. S'anomena "ajust específic del programa"Els diners procedents de l'aplicació de la normativa antimonopoli i de fusions de la UE s'assignen a Horitzó Europa, el Fons InvestEU, EU4Health, Erasmus+, Europa Creativa, CERV i el Fons de Gestió Integrada de Fronteres. Cada programa rep una part de les multes, amb un total previst d'11 milions d'euros (preus del 2018). La distribució segueix un sistema percentatge fixEuropa Creativa rep el 5.45% del total.
Si observeu detingudament la base jurídica de Creative Europe , veureu que el seu pressupost total de 2.44 milions d'euros consta d'una dotació ordinària més un complement. El Reglament estableix una dotació d'1.84 milions d'euros i afegeix explícitament 600 milions d'euros addicionals provinents de multes de competència.
La idea de complementar els programes emblemàtics amb multes va ser promoguda pel Parlament Europeu durant les negociacions del Marc Financer Plural del 2020. Els membres del Parlament Europeu van pressionar per augmentar el finançament de programes orientats a les persones per abordar els impactes socials i econòmics negatius de la pandèmia.
Malauradament, aquest mecanisme ha desaparegut de la proposta de la Comissió sobre el marc financer plurianual. En canvi, la Comissió ha suggerit que totes les multes es destinin a l' Instrument de Flexibilitat per finançar la despesa d'emergència (en el passat, s'ha mobilitzat principalment per respondre als reptes migratoris i a les amenaces a la seguretat).
- Utilitzar multes digitals per finançar la cultura és una decisió justa. Les plataformes en línia generen beneficis extraordinaris monetitzant l'atenció impulsada en gran part per la cultura i l'expressió creativa. El 2024, 161.5 milions de dòlars del total de 164.5 milions de dòlars de Meta els ingressos van arribar des de la publicitat, la venda d'espai publicitari al voltant del que la gent mira, comparteix i amb què interactua, incloent-hi música, vídeo, periodisme i altres continguts culturals. Tot i això, aquest valor es comparteix poc. El Informe de Streams & Dreams Part 2 mostra que només el 5.1% dels artistes estan satisfets amb els seus ingressos en streaming, mentre que el 87.6% creu que els ingressos es distribueixen de manera injusta. La digitalització ha ampliat el públic, però no la remuneració justa.
Mentrestant, la formació en IA depèn en gran mesura de contingut protegit per drets d'autor, al qual sovint accedeixen els bots sense preguntar ni pagar. Els tribunals ja s'enfronten a proves de models d'IA entrenats amb material pirata: en el cas Bartz contra Anthropic, un jutge va assenyalar que l'empresa havia descarregat i emmagatzemat més de set milions de llibres piratats. L'acord d'Anthropic de pagar 1.5 milions de dòlars als autors per resoldre una demanda només posa de manifest un sistema profundament injust en què els creadors es veuen obligats a recórrer a litigis per buscar compensació, amb la càrrega de provar i fer complir els seus drets.
A Europa, el tribunal regional de Munic va dictaminar en el cas GEMA contra OpenAI que OpenAI havia entrenat la seva IA amb contingut protegit de nou cançons alemanyes. El tribunal va ordenar a OpenAI que pagués danys i perjudicis per utilitzar material amb drets d'autor sense permís.
Es calcula que, el 2028, el 24% dels ingressos dels creadors de música i el 21% dels creadors audiovisuals estaran en risc, cosa que comportarà una pèrdua acumulada de 22 milions d'euros per als creadors d'aquests sectors durant 5 anys.
Redireccionar part de les multes per aplicació de la llei digital a la cultura és una manera concreta de retornar valor als creadors, la feina dels quals sustenta l'economia digital. A més, invertir en la creativitat humana és més important que mai, ja que la "desballestament" d'IA ( Paraula de l'Any 2025 , per cert) s'està multiplicant ràpidament i produint contingut cada cop més homogenitzat i poc original. Cal donar suport a un treball desafiant i veritablement creatiu si volem dades d'alta qualitat i una expressió cultural significativa en línia.
Quins matisos s'han de tenir en compte per al mecanisme de multes digitals?
- Context polític.Els EUA han pressionat durant molt de temps la UE per les seves normes tecnològiques, afirmant que es dirigeixen específicament a empreses americanes. A finals del 2025, els EUA va imposar una prohibició de viatjar sobre l'excomissari de la UE Thierry Breton, un dels principals artífexs de la Llei de serveis digitals.
No podem descartar l'opció que, en el futur, les polítiques digitals de la UE esdevinguin una moneda de canvi, és a dir, que les multes es puguin imposar o condonar en funció de decisions polítiques en lloc del simple compliment de les normes. A més, sota l'actual administració dels EUA, no hi ha cap garantia que plataformes com X acabin pagant les multes que els imposa la Comissió Europea.
És per això que les multes no s'han de tractar mai com a ingressos garantits. Culture Action Europe defensa que aquestes multes digitals s'assignin a AgoraEU a més de la dotació pressupostària prevista, en lloc de substituir-la.
- Les multes digitals no solucionen el desequilibri subjacent entre les grans empreses tecnològiques i el sector cultural. Per si sols, no aborden els efectes de desplaçament de la IA, la pèrdua de llocs de treball causada per l'automatització o l'ús de contingut protegit per drets d'autor per a la formació en IA sense demanar ni pagar.
Calen mesures digitals, econòmiques i socials de més abast. Hi ha moltes idees en circulació, des de normes d'adhesió voluntària en lloc de no-adhesió voluntària fins a nous models de taxes o impostos.
És cert que les multes digitals són relativament petites en comparació amb el dany global infligit al sector cultural. Però també són políticament pragmàtiques: un mecanisme que ja existeix, que es pot provar ràpidament i que pot donar credibilitat a models de redistribució més estructurats més endavant. Si una sola multa gran pogués igualar el pressupost anual de Creative Europe, donant suport a milers de creadors, organitzacions i públics a tot Europa, val la pena lluitar per ella.
- L'instrument de flexibilitat. A l’actual Proposta del MFP, s'espera que totes les multes es destinin a l'Instrument de Flexibilitat. La Comissió vol un pressupost més àgil que pugui respondre més ràpidament a noves crisis i emergències. Alguns argumentaran que dirigir els ingressos per multes a programes específics soscava aquesta flexibilitat.
Entenem l'argument. Tanmateix, no demanem totes les multes. Proposem un mecanisme específic per a categories específiques de multes d'aplicació digital per motius d'equitat. Quan es van introduir assignacions específiques per a programes l'última vegada, el sector es va veure afectat per la pandèmia; avui, els ràpids desenvolupaments digitals no han afectat menys el sector. Culture Action Europe creu que una resposta parcial i específica està justificada, mentre que altres multes encara poden alimentar l'Instrument de Flexibilitat.
Què cal fer concretament?
En primer lloc, cal tornar a posar sobre la taula l'ajust específic del programa. Actualment no figura a la proposta de la Comissió per al Reglament del MFP , però es podria restablir mitjançant un article separat. Aquest article hauria d'especificar que els ingressos procedents de les multes imposades en virtut de la Llei de serveis digitals ( Reglament (UE) 2022/2065 ), la Llei dels mercats digitals ( Reglament (UE) 2022/1925 ) i la Llei d'IA ( Reglament (UE) 2024/1689 ) estaran disponibles per a una assignació addicional de crèdits de compromís per a l'any n+1, començant per l'any 2029 i acabant el 2034, als programes seleccionats, com ara AgoraEU. L'article 5 de l'actual Reglament del MFP pot servir de model.
En segon lloc, el Reglament AgoraEU proposat hauria de fer una referència creuada explícita al nou article del Reglament del Marc Financer Plural. Juntament amb la dotació financera proposada de 8.58 milions d'euros , hauria d'indicar que el pressupost del programa s'incrementarà amb una assignació addicional com a resultat de l'ajust específic del programa.
Com es poden aconseguir aquests canvis?
Creiem que la pilota és a la teulada del Parlament Europeu. Va ser el Parlament qui va proposar aquest mecanisme durant les negociacions anteriors del MFP. Ara, el Parlament està preparant la seva posició sobre el proper MFP, que es preveu que es sotmeti a votació el maig del 2026. No obstant això, ja s'estan recollint esmenes.
L'informe del Parlament hauria d'incloure explícitament el mecanisme de multes, com va fer en el passat. Per tant, Culture Action Europe demana a la Comissió BUDG, juntament amb les comissions CULT i LIBE, que prenguin la iniciativa i incloguin un ajust específic per a cada programa basat en les multes digitals en les seves posicions del MFP.
Les organitzacions de la societat civil poden donar suport a aquest esforç posant-se en contacte amb els relators pertinents (que figuren aquí i aquí ), preferiblement durant les primeres setmanes de gener de 2026. Si voleu escriure als eurodiputats i necessiteu ajuda o més informació, poseu-vos en contacte amb luiza@cultureactioneurope.org i rhys@cultureactioneurope.org.