Micallef: "Podem utilitzar la cultura per assolir els objectius estratègics de la UE" - Insights from the Cultural Deal for Europe Policy Conversation 2025

La conversa sobre política cultural més gran de l'any va tenir lloc el 4 de febrer de 2025 a Brussel·les, liderada per la societat civil: Culture Action Europe, la Fundació Cultural Europea i Europa Nostra. La discussió va girar al voltant de l' Acord Cultural per a Europa , una crida a prioritzar la cultura en les polítiques de la UE, desenvolupar una estratègia cultural sòlida i assignar el 2% del finançament de la UE a la cultura.

L'esdeveniment va reunir el comissari de Cultura Glenn Micallef i els funcionaris de la Comissió Europea, cinc membres del Parlament Europeu, inclosa la presidenta del comitè CULT, Nela Riehl, la presidència polonesa del Consell de la UE, agregats culturals dels estats membres de la UE i representants de xarxes i organitzacions culturals europees; en total, 120 participants presencials i 1000 en línia.

A través de quatre panells i quatre entrevistes a l'escenari, Culture Action Europe resumeix els seus missatges clau i els resultats de la Conversació Política.

1. El reconeixement de la cultura hauria d'anar més enllà del sector cultural i estar integrat en les polítiques emblemàtiques de la Comissió.—des del nou Fons de Competitivitat i l'agenda de seguretat i preparació fins a la recerca, el desenvolupament de competències i la regulació de la IA.
2. La cultura és on s'ataca primer la democràcia, per tant, ha de ser on comença la resistència de la UE. Això significa mantenir l'ecosistema cultural sostenible: confiar en els artistes i pagar-los, garantir l'autonomia de les organitzacions culturals, empoderar la societat civil, donar suport a projectes culturals de base, invertir en infraestructures culturals i integrar la llibertat artística a l'Informe sobre l'estat de dret. 
3. Institucions europees hem d'aprendre de la resiliència cultural de l'Europa de l'Est (Ucraïna, Geòrgia i Sèrbia). La UE hauria de donar suport als estats candidats i als països veïns que lluiten pels valors europeus enfortint la societat civil de Geòrgia i Sèrbia i assignant el 2% dels actius russos congelats a la recuperació cultural d'Ucraïna.
4. La Brúixola Cultural hauria de garantir un programa Europa Creativa fort i ben finançat per donar suport als artistes i al contingut cultural europeu. Tot i proporcionar un marc estratègic unificador, el Compass hauria de preservar el component cultural en altres àrees polítiques, ja que reforça la naturalesa oberta i cocreativa del sector.
5. Abraça el veritable poder de la cultura. No és ni un actiu, ni un luxe, ni un deure. La cultura desafia la utilitat i la finalitat immediates; és un acte de llibertat i, en això, l'essència de la mateixa Europa.

Segueix-nos mentre desglossem cada missatge pas a pas.

1. El reconeixement de la cultura hauria d'anar més enllà del sector cultural i estar integrat en les polítiques emblemàtiques de la Comissió.

25, és a dir, quantes vegades els parlants han utilitzat els termes cultura i important en la mateixa frase durant cinc hores. Però una comparació amb la realitat explica una història diferent.

La Brúixola de la Competitivitat es limita a afirmar que la UE acull indústries creatives i culturals vibrants . L' esborrany d'informe de la Comissió BUDG sobre el proper Marc Financer Plurianual esmenta breument el suport a les indústries culturals i creatives . L'esborrany del Codi de bones pràctiques de la IA rebutja les peticions dels artistes per a una remuneració justa. Si ens allunyem de la realitat de l'esdeveniment, la cultura no apareix enlloc als documents oficials.

I això malgrat el fort suport de la UE a la cultura. Comptem: tenim el comissari Micallef, plenament compromès. Els 27 ministres de Cultura han signat recentment una carta que donava suport a la continuació d'Europa Creativa. La presidència polonesa ha deixat clara la seva posició sobre el finançament de la cultura: Marta Cienkowska ha dit: "Hem de lluitar pels diners i lluitarem pels diners". Al Parlament Europeu, Hannes Heide (S&D) i Hélder Sousa-Silva (PPE) han augmentat l'ambició, demanant més del 2% per a la cultura en el proper MFP, superant el que demana actualment el sector.

La conversa política sobre l'Acord Cultural per a Europa d'aquest any va ser una declaració contundent a favor de la cultura i de l'augment del finançament. Però això només és el primer pas. La declaració ha de sortir de la bombolla cultural i traduir-se en decisions oficials , començant per la Brúixola Cultural com a part del Programa de Treball de la Comissió per al 2025.

La Comissió Europea llançarà altres iniciatives que podrien intersectar-se amb la defensa cultural. Només uns quants exemples: l'Estratègia de la Unió per a la Preparació (la cultura com a part d'un model de seguretat integral); la Unió de les Competències (la creativitat com a competència principal del futur) ; l'Estratègia per a empreses emergents i en expansió (rellevant per a les empreses creatives, reduint la burocràcia) ; el Fons de Competitivitat (l'Europa Creativa en formarà part?); la Llei de l'Espai Europeu de Recerca (la recerca artística s'hi hauria de reconèixer) ; el proper 10è Programa Marc (cal mantenir el Clúster Cultural) ; l'Escut Europeu per a la Democràcia (on la cultura hauria de ser un pilar) ; i, per descomptat, la implementació de la Llei d'IA.

El sector cultural ha de coordinar una forta defensa de la cultura en totes les esferes polítiques i ampliar el seu abast, mentre que la Unió Europea ha de traduir el seu compromís amb la cultura en decisions polítiques concretes. 

2. La cultura és on s'ataca primer la democràcia, per tant, ha de ser on comença la resistència de la UE. 

La cultura no és [només] una indústria. No hauríem de fer servir només arguments econòmics per defensar el valor de la cultura. Aquests missatges van rebre aplaudiments del públic.

Tanmateix, quan parlen de cultura, els polítics ja han adoptat el llenguatge de la competitivitat. «O bé estem colonitzats per Silicon Valley, o bé fem un esforç per ser iguals al món», va advertir Nicolas Schmit. «La cultura és un gran negoci: les grans potències hi inverteixen perquè és més barata que les armes però més eficaç per formar ments», va afegir Zoltán Tarr. «La cultura europea competeix amb les cultures nacionals», va dir Laurence Farreng. Diversos ponents van emmarcar la cultura com a poder tou. (Per cert, amb USAID desmantellada, està la UE preparada per fer un pas endavant i omplir el buit?)

Aquesta retòrica converteix la cultura en una arma, una resposta comprensible al panorama geopolític actual i a la transformació de la cultura en arma per part de les superpotències globals. Tot i això, passa per alt una altra dimensió poderosa de la cultura: el seu fonament en valors.

A Culture Action Europe, argumentem que la cultura ens fa competitius, no només als mercats, sinó també als nostres valors. Com va dir Lars Ebert, "la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'estat de dret i els drets humans són valors innegociables d'Europa i ens fan competitius al món".

Aquests valors s'han de defensar primer dins de la mateixa Europa. Una Europa que protegeix i practica els seus valors internament és més forta, més cohesionada i més creïble a l'escenari mundial. La competitivitat no només té a veure amb la prosperitat, sinó amb la integritat del model europeu. 

Si realment volem encarregar a la cultura la reparació de la democràcia, l'impuls de la competitivitat i la unificació de les societats, els debats sobre la democràcia haurien de començar amb el sector cultural en si, perquè la cultura sempre és la primera a ser atacada i, per tant, s'hauria de dur a terme tant des de baix com des de dalt a baix.

Per mantenir les societats europees democràtiques, la UE ha d'incorporar salvaguardes estructurals a l'ecosistema cultural. Per exemple, introduir una regulació més estricta de la IA per frenar la desinformació, confiar en les organitzacions culturals i els artistes per triar les seves prioritats i formes de treballar, protegir l'autonomia dels espais i les institucions culturals que fomenten el pluralisme i donar suport al contingut cultural europeu arrelat en els valors europeus i basat en la cocreació europea. "Europa hauria d'existir com un espai per als valors on la cultura pugui evolucionar", va afirmar Nela Riehl. "La propera Europa Creativa s'ha de centrar en la llibertat de creació", va argumentar Jeanne Brunfaut.

Culture Action Europe demana que la llibertat artística s'inclogui a l'informe sobre l'estat de dret de la Comissió Europea. Si la UE ni tan sols supervisa les infraccions en un informe dissenyat com a mecanisme preventiu, quin senyal envia això? Per al sector cultural, és negligència. Per als governs autocràtics, és llum verda per reprimir la llibertat artística. 

3. Les institucions europees han d'aprendre de la resiliència i la creativitat del sector cultural de l'Europa de l'Est.

Algunes de les veus més contundents en aquesta conversa van venir de Geòrgia, Sèrbia i Ucraïna. La Presidència polonesa va destacar per ser particularment articulada i compromesa. La carta de suport dels ministres de Cultura a Europa Creativa va ser iniciada per Letònia i Estònia. La Conversa Política va destacar una vegada més l'ascens de l'Europa de l'Est com a força cultural i política, que entén de primera mà el cost de la vida al costat d'una autocràcia.

Aquest canvi està remodelant la dinàmica de la integració europea. Ja no només els països candidats i veïns miren cap a la UE; sinó que la UE ha d'aprendre d'ells. Les intervencions de Geòrgia, Sèrbia i Ucraïna van demostrar com la societat civil sosté la cultura en condicions inimaginables perquè continuï impulsant el canvi social i alimentant les protestes. Més enllà del poder social i polític de la cultura, l'Europa de l'Est aporta una profunda experiència tècnica: com protegir el patrimoni cultural atacat, com mobilitzar el públic en general i com involucrar les comunitats en la resolució de reptes compartits.

Laurence Farreng va assenyalar que la UE ja no té ambició moral ni intel·lectual. Doncs bé, sembla que aquest lideratge ara pertany a l'Europa de l'Est en general. «La creativitat requereix coratge», va dir Annette Christie. L'Europa de l'Est ara porta el coratge d'Europa.

El mínim que pot fer la UE és trencar el silenci sobre Sèrbia, donar suport a la societat civil de Geòrgia i destinar el 2% dels actius russos congelats a la recuperació cultural d'Ucraïna. El suport de la UE s'ha de centrar en ciutats i infraestructures culturals que permetin iniciatives de base i projectes de cooperació amb socis de països veïns que defensen els valors europeus als carrers.

4. La Brúixola Cultural i el futur de la integració cultural

Actualment, la cultura està fragmentada en 20 programes de finançament diferents, un enfocament conegut com a integració cultural. El nou marc estratègic de la UE per a la cultura, la Brúixola Cultural, promet unificar les polítiques culturals fragmentades. Significa això la fi de la integració? Molt probablement, no. Tant Glenn Micallef com Georg Häusler, que van presentar la Brúixola, van assenyalar que la cultura s'ha d'integrar, que s'ha de finançar més. " La Brúixola Cultural ha de guiar aquesta integració", va dir el comissari.

La integració cultural no és problemàtica sempre que les molles de pa escampades per altres programes no substitueixin un pressupost cultural dedicat i substancial. 

Durant la conversa política, vam sentir peticions per a un programa insígnia únic per a la cultura. Tanmateix, encara no està clar què passarà amb els components culturals en altres fonts de finançament. No hauríem d'haver d'escollir entre una Europa Creativa forta i les convocatòries culturals en altres programes: necessitem tots dos.

Tot i que promet proporcionar orientació en múltiples àrees polítiques, la Brúixola Cultural fins ara sembla ser una llista seleccionada de temes de tendència: condicions laborals, IA, desenvolupament regional, patrimoni cultural i l'aspiració d'afegir "una cara humana al projecte europeu perquè la gent s'hi pugui identificar". Com s'estructurarà? Seguirà el model del Pla de Treball per a la Cultura 2023-2026, amb seccions temàtiques diferenciades? O se centrarà en principis i valors generals?

Una altra qüestió és el moment: podrà la Comissió desenvolupar una estratègia visionària i ambiciosa ja el 2025 per tenir un marc orientador per als propers quatre anys? Culture Action Europe i els nostres membres hi estan d'acord. Un senyal prometedor és que els representants de la Comissió —i Nela Riehl— han estat clars sobre un procés de consulta obert amb la societat civil i les institucions europees. Georg Häusler va dir: «Aquest [esdeveniment] és la primera gran oportunitat per parlar amb les parts interessades [sobre la Brúixola]... Hauríem de tenir un debat fort amb molta controvèrsia. I si no ho fem, no estem fent les preguntes correctes».

Un pas decisiu per part dels líders de la Comissió seria incloure la Brúixola Cultural en el Programa de Treball de la Comissió per al 2025.

La Conversació Política va deixar una cosa clara: la Brúixola Cultural ha d'anar més enllà d'una llista de control de polítiques. Tampoc és millor emmarcar-la com una eina de marca de la UE. La Brúixola ha de respondre a una pregunta fonamental: com fer possible una cultura democràtica, inclusiva, resilient i que doni forma activament al futur d'Europa.

5. Abraça el veritable poder de la cultura.

Metafòricament, la cultura alimenta i protegeix; realísticament, no ho fa. Parlem sense parar de la cultura com a ciment social, dels seus efectes terapèutics en la societat o del seu paper en la configuració de la identitat, però no resol les crisis urgents ni satisfà les necessitats bàsiques de supervivència. Insistim que la cultura és essencial, però en un món de recursos limitats, aquest argument la situa en competència amb els nens malalts i les famílies sense llar.

Alguns ponents van argumentar que la cultura no és un luxe ni un caprici, sinó una necessitat. Tot i això, paradoxalment, la manca d'utilitat immediata de la cultura és el que la fa poderosa . Existeix més enllà de la necessitat, ajudant a trencar cicles de venjança, desesperació i inevitabilitat. Ens dóna opcions, una manera d'imaginar alguna cosa més enllà de les restriccions de la realitat: una forma d'esperança accionable. La cultura i la creativitat són "l'experiència sense experiència", que ens permet interactuar amb possibilitats que no existeixen ni estan lligades a experiències tangibles.

En lloc de justificar l'impacte de la cultura, hauríem d'acceptar la seva imprevisibilitat, perquè és aquí on rau el seu poder. Mentre les polítiques de la UE donin suport a la creació com un acte de transcendència, d'imaginar noves realitats —realitats que van fer d'Europa Europa, des de la filosofia i les universitats fins a la impremta i el mateix projecte de la UE—, defensen el valor més atacat avui dia: la llibertat.