Llegint entre els fils: AgoraEU després del Parlament i el Consell

AgoraEU, el principal programa de la UE per a la cultura per al període 2028-2034, està prenent forma a mesura que les institucions de la UE exposen les seves posicions. Culture Action Europe explica com.

La llei que regirà AgoraEU està determinada per tres institucions de la UE: la Comissió Europea (que proposa la llei), el Parlament Europeu (que la modifica i l'adopta en nom dels ciutadans de la UE) i el Consell de la UE (que la modifica i l'adopta en nom dels governs dels 27 estats membres).

La Comissió va presentar la seva proposta el juliol passat, fusionant Europa Creativa i el Programa de Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) en AgoraEU. Des de llavors, hem estat esperant que el Parlament i el Consell formulessin les seves respectives posicions. Al maig-juny de 2026, gairebé un any després, les coses comencen a cristal·litzar.

Culture Action Europe ja ha analitzat la proposta de la Comissió . Un breu resum abans de dirigir-nos al Parlament i al Consell: l'estructura de la Comissió per a AgoraEU és la següent:

Taula: L'assignació pressupostària descrita a la proposta AgoraEU de la Comissió Europea, inclòs un pressupost indicatiu total de 8.6 milions d'euros per al programa.

Posició del Parlament sobre AgoraEU

L' esborrany d'informe sobre AgoraEU de les relatores Emma Rafowicz (S&D, França) i Alice Kuhnke (Verds, Suècia), de data 7 de maig de 2026, es va fer públic el 18 de maig.

Comencem amb les bones notícies. L'informe del Parlament introdueix molts dels canvis que el sector —i Culture Action Europe en particular— ha estat demanant. Les propostes més destacades inclouen:

• un objectiu dedicat a protegir artistes en risc (esmenes 11, 86);
• la idea de complementar el finançament d'AgoraEU amb multes imposades per la Comissió a les empreses tecnològiques per infraccions de la legislació digital de la UE (esmenes 48, 147);
• condicionalitat social: «es donarà suport exclusivament a activitats que garanteixin unes condicions de treball dignes i segures, juntament amb una remuneració justa i no discriminatòria» (esmenes 10, 91);
• concentreu-vos en la inclusió i una major participació de les persones amb discapacitat (esmenes 13, 84 i 128); 
• més claredat sobre la AgoraEU Escriptorisals països on s'hagi establert una Oficina Europa Creativa i un Punt de Contacte CERV, el programa hauria de donar suport a la seva continuació. Les oficines i els punts de contacte haurien de rebre el finançament dels àmbits corresponents a les seves àrees de competència (esmenes 52, 136); 
• més finançament accessible: subvencions de funcionament (que, a diferència de les subvencions de cost real, donen suport a la mateixa organització en lloc d'un sol projecte), un procés de sol·licitud en dues fases i requisits d'informació més lleugers (esmena 49);
• un possible Taxa de cofinançament del 100%, és a dir, els fons de la UE podrien cobrir el cost total d'un projecte; actualment, les organitzacions culturals han de proporcionar algunes de les despeses del projecte elles mateixes, cosa que sovint exclou les organitzacions més petites (esmena 159); 
• major ús de finançament per a tercers, quan un beneficiari principal torna a concedir part del seu finançament a organitzacions més petites sobre el terreny (esmena 158);
• annexos especificant línies de finançament concretes i indicadors per capítol;
• una referència explícita a la Brúixola cultural reforçar la complementarietat entre l'estratègia i el programa de finançament (esmena 10).

Una altra proposta important és un fort èmfasi en la protecció de l'autoria humana de la IA (esmenes 9, 91, 92, 102). El suport es restringiria a obres i actuacions basades en una contribució humana creativa substancial i identificable. Com es comprovarà si és "identificable" a la pràctica és menys clar, ja que els detectors d'IA existents no ofereixen garanties completes. "Quan les eines d'intel·ligència artificial s'utilitzin amb caràcter auxiliar, serviran per millorar la creativitat humana, es desplegaran amb total transparència, amb el consentiment dels artistes i professionals culturals i creatius que hi contribueixin, que seran remunerats adequadament", diu l'informe.

Els ponents també proposen establir la Plataforma de Diàleg AgoraEU (esmenes 53, 137, 177, 178). És un fòrum perquè els beneficiaris i altres parts interessades intercanviïn experiències i bones pràctiques, debatin els desenvolupaments polítics i reflexionin sobre la implementació d'AgoraEU. La Comissió tindrà en compte les conclusions de la Plataforma en la preparació dels programes de treball anuals. També s'hauria de consultar la Plataforma com a part de l'avaluació qualitativa d'AgoraEU.

Aquests canvis són força ambiciosos i podrien abordar problemes que el sector cultural ha estat plantejant durant molt de temps.

Dit això, el mateix informe també introdueix un canvi estructural de més abast, que planteja qüestions complexes per al sector cultural en conjunt. Segons els ponents, l'estructura del programa seria la següent:

Taula: L'assignació pressupostària descrita a la posició del Parlament Europeu sobre AgoraEU, inclosa una dotació financera total de 10.72 milions d'euros (+25% d'augment en comparació amb la proposta de la Comissió).

En lloc dels tres eixos proposats per la Comissió, el Parlament en proposa set. La «família cultural» d'AgoraEU ara inclou: 

1. Cultura – Europa Creativa, que conté dos objectius específics: a) Sectors culturals i b) Sector del llibre i l'edició; 
2. Cultura – Música;
3. Cultura – MITJANS DE COMUNICACIÓ, que l'informe situa per separat del Periodisme. 

La distribució dins de la «família cultural» és del 30% per a Cultura (1.49 milions d'euros), el 15% per a Música (0.75 milions d'euros) i el 55% per a MEDIA (2.74 milions d'euros). En conjunt, estan destinats al 46.4% de tot el programa.

Culture Action Europe assenyala que el Parlament reconeix el caràcter cultural i artístic del sector audiovisual en donar a MEDIA el prefix de «Cultura» i situar-lo al costat de les altres línies culturals. També donem suport a la destinació específica entre línies, ja que això eliminaria la competència anual sobre el pressupost i proporcionaria una major previsibilitat per als sectors.

A Culture Action Europe, ens sentim identificats amb alguns sectors culturals que guanyen més visibilitat i finançament, però ens preocupa que l'estructura proposada margini altres sectors i soscavi la naturalesa intersectorial de la cooperació cultural. 

En primer lloc, la lògica de selecció a l'informe del Parlament no és clara : per què un sector rep tota una línia, un altre només un objectiu, mentre que d'altres no s'esmenten en absolut? Quin és el criteri: el finançament actual del programa, la contribució econòmica, la visibilitat? Si els components estructurals dedicats a AgoraEU es reserven per a la música i els llibres, això planteja preguntes sobre el lloc d'altres sectors (arts escèniques, arts visuals, disseny i artesania), alguns dels quals, segons les estadístiques de la Comissió, actualment es beneficien d'Europa Creativa a nivells comparables als de la música.

Gràfic: Import total de finançament concedit a sectors a través de la branca Cultura des del 2014 en euros. Font: Tauler de control d'Europa Creativa.

A la seva publicació , Emma Rafowicz explica que les seves prioritats són la música i el cinema, la lectura, les llibreries i biblioteques independents i una premsa lliure i independent. Aquests sectors semblen importar-li perquè arriben directament als ciutadans i configuren la vida pública. « AgoraEU és un vehicle per defensar la nostra democràcia, el nostre estat de dret i la diversitat cultural a Europa », diu. « La cultura és el que ens fa europeus i la nostra sobirania cultural ha de ser protegida ». Aquesta és una prioritat política legítima, però no explica per si mateixa per què no es presta una atenció estructural comparable a altres sectors culturals que també contribueixen a la democràcia europea.

En segon lloc, diverses accions enumerades a la secció de Música i a l'objectiu de Llibres no són realment específiques d'un sector : per exemple, el suport a les xarxes [de música] europees, la mobilitat i l'intercanvi d'artistes i autors, i la millora de l'accés al finançament són necessitats transversals que podrien quedar dins del fons general. Quan les necessitats transversals es classifiquen en estands específics per a cada sector, l'accés a aquestes necessitats pot esdevenir més desigual.

En tercer lloc, també ens preocupa si l'assignació financera actual a la secció Cultura - Europa Creativa és suficient per abordar les necessitats i els reptes dels sectors culturals i creatius. En incloure la música en una secció pròpia, el Parlament ha reduït la dotació de Cultura - Europa Creativa a 1.49 milions d'euros respecte als 1.8 milions d'euros de la Comissió, fins i tot quan el programa creix un 25%. I com que la secció Música rep per si sola la meitat del que rep la resta del sector cultural (0.75 milions d'euros enfront d'1.49 milions d'euros), l'equilibri proposat entre sectors sembla incorrecte.

Culture Action Europe demana una AgoraEU que cobreixi tots els sectors culturals i creatius de manera justa, protegeixi la naturalesa intersectorial de la cooperació cultural europea i proporcioni un finançament més ambiciós per a la cultura en el seu conjunt. Quan els sectors tinguin necessitats específiques, s'han d'abordar de manera coherent, no selectiva, en diversos sectors. 

Alhora, aquest debat posa de manifest una bretxa més gran: la infraestructura de suport cultural d'Europa ha de ser més diversa i dinàmica. Ha de servir a una gamma més àmplia de sectors i actors culturals, i oferir diferents eines per a diferents punts de la cadena de valor, des de la cultura convencional fins a la experimental, des de les indústries creatives fins a les arts socialment compromeses. AgoraEU hauria de ser un instrument entre diversos, no la totalitat del suport de la UE al sector cultural. Enmig de l'impuls per la simplificació, instem els legisladors a no perdre de vista les especificitats i la diversitat del sector. 

Una altra preocupació en l'esborrany d'informe són les esmenes 168-169, que restableixen el requisit que les organitzacions culturals de tercers països no associats cobreixin les seves pròpies despeses de participació . Això dificulta la cooperació cultural internacional i redueix les organitzacions no comunitàries al paper de subcontractistes en lloc de socis iguals. Culture Action Europe demana que s'elimini aquesta disposició i que les organitzacions de tercers països no associats puguin optar al finançament d'AgoraEU quan els objectius del projecte ho requereixin.

Tampoc no tenim clar si els programes de treball seran separats per a cada branca o si hi haurà un únic programa de treball per a tot AgoraEU, cosa que podria afectar l'autonomia i la governança del sector cultural.

Culture Action Europe està treballant en les propostes d'esmenes per a l'esborrany d'informe del Parlament sobre AgoraEU.  

Posició del Consell sobre AgoraEU

El Consell de la UE (l'òrgan que representa els governs dels 27 estats membres) va adoptar la seva posició sobre AgoraEU el 12 de maig de 2026. No serà la definitiva: les qüestions pressupostàries encara han de passar pels ministeris de finances i afers exteriors, i el Consell promet prendre aquestes decisions a finals d'any (un termini que la majoria a Brussel·les considera ambiciós). El que hi ha ara sobre la taula és un plantejament general parcial que fa referència al contingut del programa i deixa les disposicions pressupostàries entre parèntesis [...].

Mentre que el Parlament proposa una reestructuració ambiciosa i complexa, el Consell adopta un enfocament més familiar. La posició del Consell s'adhereix força a la proposta de la Comissió i preserva l'estructura de la Comissió amb tres eixos principals: Europa Creativa - Cultura, MEDIA+, CERV+.

Aquests són els principals canvis introduïts pel Consell:

• L' es reintrodueix la definició dels sectors culturals i creatius, similar al del programa actual Europa Creativa. La part de Cultura cobreix tots els sectors culturals i creatius excepte els audiovisuals i els mitjans de comunicació.
• L' es reintrodueix l'enfocament sectorial, però només per a la música, l'edició de llibres i les biblioteques. Es torna a destacar sectors específics per a la seva promoció, tot i que en menor mesura que en la posició del Parlament (no hi ha cap apartat específic, només una menció als considerants).
• L'article 4 detalla alguns objectius de la branca de Cultura. El Consell anomena explícitament els projectes de cooperació i les associacions, l'educació cultural, la descobribilitat, el desenvolupament del talent i el suport a les capacitats d'anàlisi de mercat. Això sembla un intent de compensar la absència d'un annex detallat escrivint els tipus d'acció clau d'Europa Creativa directament a l'article. Tanmateix, no acaba de funcionar, ja que el nivell de detall encara és insuficient.
• Reatorgament (és a dir, s'encoratja el suport financer a tercers, per exemple, mitjançant subvencions en cascada). El Consell destaca que AgoraEU s'hauria d'implementar mitjançant un "Aplicació i procediment d'informe fàcils d'utilitzar." També proposa l'impacte, la qualitat i la rellevància com a criteris d'avaluació clau per a la selecció de projectes. 
• On AgoraEU Escriptoris, el Consell afirma que el Programa hauria de donar suport al paper i al funcionament de les oficines amb recursos adequats, i els països participants poden triar com gestionar-les. Tanmateix, no s'especifica com es finançaran i estructuraran les oficines. Els països participants haurien de poder triar la manera més adequada de gestionar aquestes oficines AgoraEU.— això vol dir que poden mantenir separats els Desks d'Europa Creativa i els Punts de Contacte Nacionals del CERV? Quina branca els finançarà?  
• Quant a la participació d'organitzacions de tercers països no associats a AgoraEU, el Consell afirma que només es pot finançar de manera excepcional, quan la seva participació sigui «estrictament necessari per a la implementació de l'acció, contribueix als objectius d'AgoraEU i és en interès de la Unió.» Sona força restrictiu; tanmateix, cal tenir en compte que l'actual Reglament Europa Creativa estableix que les organitzacions de tercers països no associats al Programa, en principi, assumiran el cost de la seva participació. Pel que fa a AgoraEU, el Consell va reintroduir aquesta disposició en textos de compromís anteriors. però està absent de l'enfocament general parcialAixò és un senyal positiu, ja que el text ja no assumeix que les organitzacions de tercers països han de cobrir els seus propis costos de participació.

La versió del Consell també conté un bon llenguatge sobre els drets culturals i el valor intrínsec de la cultura. Tot i això, aquestes esmenes són majoritàriament cosmètiques i no canvien substancialment els objectius ni els procediments del programa. 

Falten diversos elements al text del Consell que Culture Action Europe voldria veure: un annex clar amb totes les línies de finançament, condicionalitat social, un objectiu dedicat a la llibertat artística, multes digitals redirigides a AgoraEU i un enfocament sectorial més coherent que vagi més enllà de la música, els llibres i les biblioteques.

La posició del Consell ofereix una estructura familiar i no replanteja substancialment el programa. Alhora, deixa inexplorat el potencial d'AgoraEU, especialment pel que fa a qüestions de condicions laborals i llibertat artística, que el programa podria, com a mínim, ajudar a mitigar dins de la seva competència.

Després que les institucions adoptin les seves posicions, esperem trilogs (negociacions informals entre la Comissió, el Parlament i el Consell per acordar una versió final compartida d'una llei de la UE abans que s'adopti formalment).

Per a Culture Action Europe, la següent fase de negociacions hauria de preservar les millores més importants introduïdes pel Parlament (inclosa la llibertat artística, la condicionalitat social, el finançament flexible, les multes digitals, etc.) alhora que garanteix que l'estructura final continuï sent equilibrada, inclusiva i coherent per a tot el sector cultural.