Cultura més enllà del reconeixement – ​​SOTEU 2026

Abans del discurs sobre l'estat de la Unió que tindrà lloc el 16 de setembre de 2026, Culture Action Europe va enviar una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el 27 d'agost de 2026. La carta demana a la Comissió Europea que faci coincidir el reconeixement polític que es dóna a la cultura a la Culture Compass i a la Declaració Conjunta signada amb una acció política clara. La carta es comparteix íntegrament a continuació, i podeu obtenir més informació sobre la nostra campanya Ask, Pay, Trust aquí.

Benvolgut president von der Leyen,

L'any passat us vam escriure abans del discurs sobre l'estat de la Unió perquè hi faltava la cultura. Aquest any, us escrivim per una raó diferent: la cultura finalment hi és present.

El 18 de juny, vau signar, juntament amb els presidents del Parlament Europeu i del Consell, la Declaració conjunta «Europa per a la cultura: cultura per a Europa». Per primera vegada a la història de la UE, tres institucions es van unir al voltant d'un compromís polític compartit amb la cultura.

Per a un sector que ha dedicat anys a defensar la importància de la cultura, això va ser una fita. Ens vam sentir reconeguts. Vam sentir que la contribució que la cultura fa a la democràcia, la resiliència, la competitivitat i el lloc d'Europa al món finalment s'entenia al més alt nivell polític.

Per això no volem dedicar aquesta carta a demanar-vos que reconegueu la cultura una vegada més, perquè creiem que ho fareu. En canvi, volem parlar del que requereix el reconeixement.

La nova estratègia cultural de la UE, la Brúixola Cultural , ha començat a donar una resposta. Però, com a una de les organitzacions representatives més grans de la cultura, seguim escoltant un missatge del sector: cal reduir la distància entre el reconeixement polític i l'acció política.

Per a nosaltres, convertir aquests compromisos en accions es redueix a tres coses: Demanar, Pagar, Confiar en l'artista. 

Preguntar a l'artista significa garantir que els actors culturals puguin exercir la seva agència

Saps quants escons hi ha reservats per a representants del sector cultural al Panell Científic i al Fòrum Assessor de la Llei d'IA? Al Consell Europeu d'Innovació? Al grup Manuel Heitor que assessora sobre Horitzó Europa i el 10è Programa Marc? Als grups de treball de la Llei de Serveis Digitals? Cap.

La IA i la innovació són un exemple clar d'un problema més ampli. Es desenvolupen tecnologies que depenen de la creativitat humana, el contingut cultural i les dades, mentre que les persones que produeixen aquest valor tenen poc a dir sobre com es dissenyen i governen aquests sistemes. La mateixa qüestió de l'agència sorgeix quan Europa configura les seves polítiques sobre resiliència democràtica, competitivitat, preparació i sostenibilitat.

No s'hauria de convidar els actors culturals a adaptar-se un cop les normes ja s'han escrit. Haurien d'ajudar a escriure-les. Amb importants expedients legislatius per endavant —inclosa la Llei europea d'innovació, la Llei de l'espai europeu de recerca, la Llei d'equitat digital i la revisió de la Directiva sobre drets d'autor—, així com noves estructures de governança com la Plataforma de parts interessades del Centre Europeu per a la Resiliència Democràtica i el Grup de treball de preparació públic-privada, la cultura hauria de ser convidada a la "sala on passa" des del principi.

Pagar a l'artista significa dotar adequadament l'ambició cultural d'Europa

El proper Marc Financer Plurianual és la prova més clara dels compromisos adquirits a través de la Declaració Conjunta.

Més de 150 organitzacions culturals de tota Europa demanen un pressupost d'AgoraEU significativament més ambiciós, amb almenys un 25% dedicat al seu component cultural. La dotació de 10.72 milions d'euros proposada pel Parlament Europeu és un punt de referència sòlid per a aquesta ambició.

Cal que la cultura tingui un nom, una ubicació i un finançament clars a Horitzó Europa i al Fons Europeu de Competitivitat, on actualment no hi ha cap component estructural ni pressupost dedicats als sectors culturals i creatius. A mesura que Europa repensa el seu lloc al món, l'Europa Global hauria de donar a les relacions culturals internacionals un lloc dedicat en l'acció exterior d'Europa.

També demanem als estats membres que dediquin el 2% dels seus plans de col·laboració nacionals i regionals a capítols culturals. Durant la pandèmia, al voltant del 2% del Mecanisme de Recuperació i Resiliència es va assignar a la cultura i als sectors creatius, cosa que proporciona un exemple important de l'acció comuna de la UE que va ajudar a sostenir el sector durant la crisi. Hauríem de construir sobre aquest precedent.

Però pagar per la cultura també té a veure amb les persones que la fan possible. Una Carta dels Artistes de la UE ha de contribuir a convertir el reconeixement polític en millors condicions laborals: una remuneració justa, una protecció social més sòlida, contractes justos i una major seguretat per als artistes i treballadors dels sectors culturals i creatius, fins i tot quan la seva obra s'utilitza en la IA i el món digital.

Confiar en l'artista significa protegir les condicions en què la cultura pugui romandre lliure i diversa.

Els artistes i les organitzacions culturals necessiten la llibertat d'experimentar i crear obres el resultat de les quals no sempre es pot predir per endavant. Necessiten institucions independents i un entorn en què puguin sorgir diferents veus i formes d'expressió cultural. Aquestes condicions són importants per al sector en si, però també per a la resiliència democràtica d'Europa i per a la credibilitat dels valors que promou. Tot i això, a tot Europa, la llibertat artística es veu amenaçada per la censura, la pressió política i la interferència amb les institucions culturals i el seu finançament. 

La Declaració Conjunta reconeix la llibertat artística com un principi fonamental. El següent pas hauria de ser una protecció més forta i vinculant mitjançant una Llei de Llibertat Artística de la UE , basant-se en l'enfocament ja adoptat amb la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació.

La UE està fent una gran feina celebrant la cultura. Però ara això no és suficient. Europa també l'ha de protegir quan és crítica, incòmoda o desafia els que tenen el poder.

Pregunta, paga, confia en l'artista: 

• Enfortir l'agència dels actors culturals en la presa de decisions que configuren el futur d'Europa.  
• Proporcionar els recursos que fan possible la creació cultural. 
• Protegir la llibertat i l'autonomia sense les quals la cultura no pot complir el seu paper.

Juntes, aquestes són les condicions necessàries per convertir en pràctica el compromís polític d'Europa amb la cultura.

La nostra carta aborda els canvis necessaris ara. Però la nostra ambició per a la cultura també hauria d'anar més enllà del proper programa de finançament o cicle polític. El nou reconeixement de la cultura per part d'Europa ens dóna l'oportunitat de repensar el lloc que ocupa la cultura en el projecte europeu i si els marcs heretats d'una època en què la cultura es tractava en gran mesura com una responsabilitat nacional, amb la UE jugant un paper de suport i sovint sectorial, són suficients per al paper estratègic que ara esperem que tingui la cultura.

Això significa tornar a examinar l'abast del mandat i l'acció de la UE en l'àmbit cultural, aprofitant l'espai cultural transfronterer únic que la UE ja ha ajudat a crear i preguntant-se com la cultura pot donar forma a les prioritats polítiques més àmplies d'Europa, en lloc de simplement contribuir-hi. 

En signar la Declaració Conjunta, vau descriure la cultura com la "major força" d'Europa. La Brúixola Cultural ha donat a aquesta ambició una direcció política. Aquest reconeixement ens convida a preguntar-nos si els fonaments de l'enfocament europeu de la cultura encara són adequats per a l'ambició que ara s'hi associa. L'Estat de la Unió del 2026 és el lloc adequat per començar aquesta reflexió.

Drets d'autor de la foto: © Unió Europea 2025 – Font: EP